El Grifo Vijariego Seco 2022

La bodega més antiga de Canàries i entre les deu més antigues d'Espanya.Elabora vins ininterrompudament des de 1775 en la mateixa bodega El Grifo. Ha sigut propietat a tres famílies successives: Els Ribera, els de Castro i, des de 1880, a la família actual,descendent de Manuel García Durán.

EL COMENÇAMENT

 Després de l'erupció de 1730-1736, la zona central de l'Illa, la més fèrtil, va quedar coberta per la lava i la sorra volcànica. Poc temps després va començar a plantar-se la vinya i arbres fruiters, bé apartant les sorres, bé fent forats a la lava (“chabocos”), fins a aconseguir la terra vegetal.

LA BODEGA MÉS ANTIGA DE CANÀRIES

 El lagar cubert data de 1775, com es dedueix de la inscripció fundacional, i va ser aixecat pel Venerable Beneficiat de l'església parroquial de Teguise Sr. Antonio de Torres Ribera. El Grifo, actualment finca de 40 Hec, va ser una de les seves propietats.

 ELS PRIMERS ANYS

 Antonio de Torres i Ribera va heretar algunes parcel·les del Grifo, que posseïen els seus pares amb anterioritat a les erupcions de 1730, i va anar completant la finca i la va plantar vinya. També va edificar, a més del lagar, la primitiva bodega (que avui és un  Museu) i la casa.

 Va nomenar hereu al seu nebot Bartolomé de Torres amb la condició que aquest instituís en el Grifo una capellania de misses resades. En 1803 va morir Antonio de Torres, succeint-li el seu nebot.

 Una altra neboda de Sr. Antonio, Gabriela de Torres, que va néixer i vivia a Cuba, va reclamar judicialment en el jutjat d'Escull la propietat de la finca al seu cosí Bartolomé, al·legant l'incompliment de l'ordenat pel seu oncle en el testament.

 LA SEGONA FAMÍLIA

 Tement una condemna judicial (que finalment es va produir), Bartolomé de Torres va vendre el Grifo de mode subreptici (avui diríem que en alçament de béns) a la família De Castro, entre 1817 i 1824.

 Depenent de la data, l'exactitud de la qual desconeixem, la finca hauria estat adquirida per Ginés de Castro Estévez, Capità de milícies (que va morir en 1819), o per l'herència jacent que administrava el seu fill, Ginés de Castro i Álvarez, Coronel de Milícies i dues vegades alcalde de Arrecife

Ginés de Castro i Álvarez va ser el també l'autor de la crònica de l'erupció de 1824, quan era Alcalde Major de l'Illa, en la qual esmenta el Grifo com a lloc des d'on es van sentir sorolls i tremolors subterranis. Va administrar el Grifo fins a la seva mort en 1833.

 LES DOS  GERMANES

 A la mort del seu germà Ginés en 1833, van dividir l'herència paterna entre les dues germanes supervivents: Antonia i Rosalía de Castro i Álvarez.

 La primera, Antonia, va casar amb Policarpo de Medinilla, cavaller de l'Orde de Crist i cònsol de Portugal a Canàries. Va tenir per fill, a José de Medinilla i Castro, alcalde que va ser també d'Escull. El fill de José, Policarpo Medinilla Morales, va vendre a Manuel García Durán, besavi dels actuals propietaris la seva participació en el Grifo en els anys setanta del segle XIX.

 La segona germana, Rosalía de Castro, va casar amb el sotstinent Barreto, que va morir molt aviat. Rosalía quan va enviduar es va traslladar de Sant Bartolomé al Grifo, on va morir en 1868, als 85 anys. La seva filla, María del Carmen Barreto i Castro, casada amb José Lubary, va morir abans que la seva pròpia mare, per la qual cosa van heretar a Rosalía els seus nets. Aquests van ser venent les seves participacions a l'indicat Manuel García Durán durant els anys setanta del segle XIX.

 LA FAMÍLIA ACTUAL

 Manuel García Durán, a la seva tornada de Puerto Rico, on va administrar una propietat agrícola, va anar adquirint als hereus de les germanes Antonia i Rosalía de Castro les seves participacions al Grifo. El procés de compra el va realitzar en la dècada 1870-1880. Li va poder impulsar a la compra el fet que havia heretat del seu pare, Gonzalo García Durán, unes finques en el mateix Grifo

 Conservem diversos dels seus llibres de comptes de finals del S. XIX i començaments del S. XX, pels quals coneixem on i a qui venia el seu vi (que en petita quantitat també va exportar a Cuba i Puerto Rico), els preus i els volums de collita d'alguns anys. La bodega on conservem vins elaborats per ell. Va morir en 1912.

 DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ

Va heretar el Grifo la seva filla Manuela García [-Durán] Graella, casada amb el metge lanzaroteño Fermín Rodríguez Bethencourt. A la seva mort, i després d'un interregne en què va dirigir la bodega des de Madrid un dels seus fills, el Doctor Manuel R. Bethencourt, va recaure la propietat en la filla dels citats Manuela i Fermín (i germana, per tant, del Doctor Bethencourt), Antonia Rodríguez-Bethencourt, casada amb Juan José Otamendi Soravilla, pares dels dos germans propietaris.

 En resum: Els dos de Torres, oncle i nebot, van posseir la bodega durant uns 45 anys. L'oncle, el Venerable Sr. Antonio de Torres és el que va fer la majoria de les edificacions antigues.

 La família de Castro, va posseir després el Grifo entre 1820 i 1880, uns 60 anys i tres generacions. Finalment, la família actual la posseeix des de 1880 en cinc generacions, comptant amb la de Gonzalo García Durán (que posseïa finques avui integrades al Grifo), pare de Manuel García Durán, rebesavi i besavi, respectivament, dels actuals propietaris. Aquests han construït la bodega actual al costat de les edificacions antigues, que s'han preservat com a Museu.